|
Recordo com si fos “ahir” que se´m comunicava que podria participar en les sessions del CEL. Em trobava a Bellaterra esperant que es fes l´hora indicada per a poder signar les Actes de Selectivitat dels alumnes. Va sonar el mòbil i em van donar la notícia. Els ulls se´m van ennuvolar i alguna llàgrima descendia per les galtes. Quina alegria! Ho desitjava tant! Desitjava iniciar una formació lasal•liana que donés encara més sentit a fer-me veure que “Ésser SALLE val la pena.”
En començar el primer dia i a la reunió comunitària que anàvem a formar, se´ns va dir, entre altres coses, que el CEL era una oportunitat de fe, una oportunitat de comunitat i una oportunitat de missió que se´ns donava a cada un. Que penséssim el perquè de la nostra presència en el CEL.
Una vegada finalitzat, i després de rebre informació i formació variada sobre aspectes diversos, però sempre relacionats amb La Salle; després d´haver seguit les passes del Fundador i experimentar sentiments indescriptibles en llocs varis (sobretot Reims, Rouen i Parmènia); i veient La Salle avui, em sento molt satisfeta amb mi mateixa, amb la meva comunitat celista, amb els meus Gns. responsables i amb el meu Districte. Moltes gràcies per confiar en mi!
Ha resultat molt bo i ha estat un gran plaer i una gran sort poder compartir aquesta experiència amb la il•lusió i l’alegria del Gmà. Míkel García, que està a punt de professar els seus vots perpetus; la saviesa i afecte del Gmà. Gildo Gregorio, gran mestre de la Bíblia; les experiències de més de 20 anys de servei a Àfrica dels GG. Manolo Carreira i Jesús González; l´optimisme i vitalitat del Gmà. Pedro Río; la profunditat del Gmà. Richi Fuster ; la riquesa espiritual de la Gna. Guadalupana de La Salle Beti Fuentes; del tracte exquisit de Sebas Núñez; del sentit crític i capacitat creativa de Lola Nievas i Loles Herrero; del dinamisme i vitalitat de Montse Cortines; de la simpatia de Rafa Martín; de la prudència i humilitat de Miquel Àngel Diport; de la profunditat lasal•liana del Gmà. José Mª Pérez o de la senzillesa i capacitat de servei del Gmà. Juan González.
Molt humilment crec i estic convençuda que allò que al principi se´ns brindava com una oportunitat, s´ha anat a poc a poc transformant en experiència per a acabar essent un privilegi i regal per a la meva persona.
Des de La Salle i preocupats els Germans per la formació de la Família Lasal•liana, se´ns ha obert una finestra en aquest el nostre món de fraternitat i missió educatives lasal•lianes, l´objectiu de la qual era el d´acostar-nos a les nostres realitats locals i comunitàries. Es pretenia que el CEL fos una oportunitat per a anar construint una “xarxa compartida” que acreixés el nostre sentit de pertinença i que, al mateix temps, fos una bona ocasió per a facilitar i compartir instruments formatius que ens duguessin a la reflexió conjunta del nostre quefer quotidià.
No hi ha dubte que les expectatives i els objectius s´han acomplert amb escreix. En el CEL he trobat un lloc on compartir, un espai per a l´expressió, un racó per a la reflexió compartida, un instrument per a la formació personal i comunitària...
Comparteixo amb tota la meva comunitat allò que diu que “junts i per associació”... volem caminar acompanyats i animats... Tots somiem junts en una missió comuna.
Pepi Suàrez i Fernando
La Salle Congrés
Article publicat a la revista El Traç de gener 2008
|
